Desarrollo y libertad

Sen, A. 2000.
Desarrollo y libertad.
Barcelona: Editorial Planeta. pp.338-356

Per començar explicarem que Sen és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en temes com la fam, teories del desenvolupament humà, l’economia i els mecanismes que tenen relació amb la pobresa. I va rebre el Premi Nobel d'Economia l’any 1998 pel seu treball en el camp de l’economia del benestar.
L’autor ens acosta als arguments que defensen l’educació com a estímul del desenvolupament, argumenta la importància de la llibertat per tal d’assumir responsabilitats, exposa la interdependència entre responsabilitat i llibertat entesa com a imprescindibles una de l’altre. Ens parla de les llibertats fonamentals influïdes i condicionades per l’entorn i els contextos, així doncs, les llibertats individuals es generen d’un mateix, de la societat, però també de l’Estat i altres institucions. Diu que els individus no es poden concebre com a pacients en els quals el procés de desenvolupament social dispensa prestacions, són agents actius però limitats. Fa referència també a la eficiència i equitat al parlar de justícia, llibertat i responsabilitat. Argumenta que poden esdevenir conflictes entre, el reduir desigualtats de les llibertats i al augmentar la llibertat independentment de les desigualtats. Amb això, entenc que alhora de tractar les llibertats i responsabilitats, s’ha de mirar amb cura l’efecte que produeix en la societat, sempre avaluar i analitzar els canvis que es produeixen. Sobre la justícia social, en quan a llibertats i responsabilitats, crec que s’inclouen tants components com diversitats hi ha. No hi ha un consens alhora de determinar una tendència social justa, podem desenvolupar algunes polítiques ajustades a les necessitats i demandes, però degut a la gran diversitat i varietat de població i situacions dins d’un mateix país, costa que realment puguem parlar de justícia, tot és molt relatiu, però és que això també és aplicable a altres factors de la vida, tot és sempre ambigu, subjectiu, condicionat, infidel, res seria autènticament aplicable i considerable per a tots igual, així és la societat, plural. Sen, apunta que per a la formació i utilització de valors socials, són imprescindibles els drets humans bàsics i llibertats polítiques. M’agrada l’aportació de Karl Marx: “sustituir el dominio de las circunstancias y de la suerte sobre los individuos por el dominio de los individuos sobre la suerte y las circunstancia.” Aquí s’apunta a la importància de la llibertat, diferents autors defensen la llibertat d’elecció, de pensament, d’expressió, etc. I és que la llibertat va molt lligada amb la responsabilitat d’actuar i decidir, l’autonomia per..., etc.
Sen en el text, analitza i defensa un determinat enfoc sobre el desenvolupament, vist com un procés d’expansió de les llibertats fonamentals . En Dialogar y transformar Les autores del llibre, defensen l’educació com a instrument necessari per a un anàlisi crític de la societat global i de la informació, apunten a una educació amb finalitat transformadora de persones i de la societat en general. Crec que hi ha certa similitud entre les autores del llibre i Amartya Sen, tots destaquen la importància de l’educació com a mitjà de desenvolupament individual i social alhora que critiquen les mesures i polítiques que augmenten desigualtats degut a la manca d’anàlisi i avaluació social i de l’actualitat. És a dir, que l’educació s’ha de considerar l’element clau per al desenvolupament de les possibilitats de llibertat dels individus per a arribar a una conscienciació social del moment que vivim i com afrontar-lo. Com diu Sen; “El desarrollo es, de hecho, un compromiso trascendental con las possibilidades de la libertad.”

Levin, H. I Kelley, C. 1996. “¿Basta sólo con educaión?”
a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 183-208.

Navarro, V. 2006 “La mal anomenada reforma del “xec escolar” a Suècia”.”
Barcelona: Fundació Rafael Campalans Número III

Levin i Kelly analitzen l'impacte de l'educació en la productivitat empresarial. Ens posen com a exemples dues importants fàbriques de cotxes; Toyota i General Motors. En aquest capítol descriuen detalladament la importància dels factors complementaris, tal i com ells ho anomenen. Exposen que no podem entendre l'educació com a únic factor que influencia en la productivitat d'una empresa, i ens apunten com a factors importants, la necessitat d'una nova inversió, de nous mètodes d'organització laboral (treball en equip i mètodes participatius perquè utilitzin el seu criteri) i nous mètodes de gestió per a una major participació dels treballadors. Ens posen tres exemples on es pot apreciar clarament la influència d'aquestes condicions i factors complementaris que determinen els beneficis de l'educació; les prestacions socials, el nivell acadèmic i ingressos i la educació i participació política.
En els primers exemples s'exposa el treball en equip com a mètode eficaç per a una millor productivitat, a l'àmbit de l'educació terciària, també es fa referència a la major participació dels treballadors en el procés de producció, cada vegada més és pretés treballar en aquesta línia a Catalunya, treballs en gran i petit grup, metodologies cada cop més presents en les aules universitàries que demanen la implicació dels alumnes i fent-los més crítics, conscients i actius. La veritat és que la implicació dels alumnes en el procés d'aprenentatge augmenta l'esperança d'èxit. Hem d'entendre però, que no és l'únic factor que gener o facilita l'aprenentatge, l'èxit educatiu, de producció i qualsevol fet, està condicionat per a diversos factors, entre ells, el context, el moment històric, els implicats, etc.
El segon article ens contextualitza al sistema educatiu suec on en els darrers anys s'han implantat un seguit de reformes que amb la seva persistència ha generat alguns aspectes positius, lo qual a portat a Catalunya (concretament al govern convergent) a defensar i aplicar algunes mesures copiades sense ser adaptades. Això es tradueix a un efecte contrari al que es buscava. A Suècia, el sistema educatiu es caracteritza per la qualitat i la manca de variabilitat entre escoles. En aquest país, el 7% dels alumnes van a escoles privades i a Catalunya el 38%. Una altre diferència importantíssima i la qual indiscutiblement afecta en els resultats acadèmics dels alumnes, segons el meu parer, és l'estructura del sistema educatiu. Amb la promoció de la igualtat d'oportunitats, es disposa d'un gran ventall d'escoles d'infància que atenen infants d'entre 1 i 7 anys, a partir d'aquí s'inicia l'etapa escolar obligatòria que dura 9 anys, seguidament 3 anys de secundària que finalitza als dinou anys i finalment la terciària: universitat o formació professional. Potser o segurament és un canvi i reforma de l'estructura del sistema educatiu català el que ens cal. Però tornant al tema, el problema ha sigut creure per part del govern de convergència que a Catalunya es produirien els mateixos beneficis en aplicar la mesura del “xec escolar” per exemple. Amb aquest exemple que ens exposa Vicenç Navarro, podem entreveure doncs, una relació amb el capítol de Levin i Kelley al defensar la importància dels factors condicionants o complementaris, tal i com ells ho anomenen. Podem argumentar que el govern de convergència no ha tingut en compte factors determinants que indiquen aquesta mala aplicació. En el moment de prendre les mesures, si es tenen en compte aquests factors, es generen oportunitats d'èxit, a diferència del fet d'ignorar-ne la seva importància, que porta com a resultat uns mals anàlisis, resultats poc ajustats a la realitat, descontextualitzats, es treu valor al conjunt global que incideix com a causant. És a dir, no podem pensar que una proposta, una reforma, una mesura que ha funcionat a Suècia, la podem traslladar a Catalunya esperant-ne el mateix benefici. En aquest cas, com ja hem anomenat anteriorment, detectem alguns aspectes que han intervingut en l'èxit a part de l'aplicació a Suècia i altres aspectes com ara la variabilitat del nivell educatiu major a Catalunya, que s'ha accentuat provocant més fracàs.

Smith, A. 2001 ( p.o. 1776) La riqueza de las naciones.
Madrid: Alianza. pp. 152-157
i
Blaug, M. 1996. “¿Dónde estamos actualmente en la economía de la educaión?”
a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel Educación.

Mark Blaug fa un recull d'idees d'altres autors les quals critiquen la teoria del Capital Humà de Becker. Aquest darrer, considera l'educació com a una inversió de la pròpia persona, l'aportació de beneficis personals i socials que representa. Com a conseqüència, aquests beneficis de capacitats i coneixements repercuteixen també en l'entorn de l'individu, d'aquí, el dilema de les empreses alhora d'invertir en la formació dels seus treballadors. Formar-los perquè beneficia l'empresa, o per córrer el risc de que marxin? Per tant, les possibles formacions que s'imparteixen a les empreses o per a treballadors d'una empresa, sovint són específiques i pròpies per a la millora del desenvolupament en el lloc de treball enfocat cap a una eficiència però exclusivament dins d'aquella empresa. I d'aquesta manera, els treballadors mantenen dins l'empresa l'aplicació dels coneixements adquirits. Així doncs, segons Blaug, hi ha alguns aspectes importants que influeixen en el desenvolupament i dinàmiques del sistema laboral.

Ens parla de la hipòtesi de la selecció, parlem però de dos moments; per una banda la selecció implícita del sistema escolar i per altre banda, la selecció del mercat laboral, tots dos però determinen el camí a seguir influenciats per la classe social i l'entorn. També fa referència a la segmentació de mercats laborals, els quals divideixen la societat. Aquesta segmentació es reprodueix també a les escoles, tant en els aprenentatges de continguts, com en els d'actitud. Així que en la societat en general ens limitem a reproduir simplement els models i valors socials que es donen en aquell el moment històric, no s'ha adaptat o reformulat l'escola des de la visió d'anàlisi de les necessitats socials i per tant, adaptant l'escola a les demandes del moment i les noves situacions, partint d'unes experiències i uns coneixements. L'educació bàsica forma les classes baixes de la societat i l'ensenyament superior forma la classe alta, educació acadèmica i educació professional. L'escola té un paper socialitzador que ha de trencar estereotips, esquemes, models, ha de ser innovadora, que ofereixi possibilitats, que motivi i desperti el dessig d'aprendre.

En el llibre que estic llegint “Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del s. XXI.” Les autores citen a Giroux (1992) que elabora l'anomenada pedagogía radical barrejant crítica i possibilitat. Afirma que no només l'escola és el reflex de la societat dominant, ni d'una ideología neutre sinó que té la qualitat de respondre a la societat, invertint en els estudiants per a que es generin canvis que beneficiïn el futur de la democràcia, diu Giroux, i dels propis estudiants. Considerant la influència cultural que deriva del fet educatiu, amb les aportacions fetes per Blaug en el seu article, Christopher Jenks citat al llibre de “Dialogar y transformar”, i un seguit d'autors, d'estudis i anàlisi que evidencien l'actual situació escolar i reclamen un canvi escolar el qual repercutirà en la societat a diferents nivells.

Les autores del llibre “Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del s. XXI.”ens parlen de com afecta l'escola en la societat, alhora que des d'una visió de la pedagogía crítica analitzen l'escola i el fracàs, la societat, les desigualtats, la diversitat, etc. Aquests mateixos factors els veiem en l'article de Blaug; la influència de l'educació per a un futur laboral, la necessitat alhora que condicionament del fet social com a motor de canvi, la segmentació escolar i laboral, són paral·lelismes que ens fan latents les mancances actuals tant del sistema escolar com del món laboral, com de la societat.

Miguel, A. I Martín Moreno, J. 1979. Universidad fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo.

Els autors situats en el seu context concret i amb uns estudis i investigacions fetes ens aporten dates, dades, hipòtesis i fent referència a la història de l'ensenyament superior ens assenyalen la importància d'analitzar i incidir en el mercat laboral alhora que ho fem també d'alguna manera en la “producció” de titulats superiors, amb la finalitat de regular l'oferta i demanda. Així a bones i primeres sona molt bé, però hem de tenir en compte alguns aspectes.

En primer lloc com ja s'ha dit al text, “las acciones aquí propuestas deben ser tomadas con toda la urgencia y anticipación que exige esa lentitud del cambio educativo.” Situats al 79, fan una mirada al passat i una mirada al present i futur. Aquesta és l'actitud que ha de tenir l'escola, l'institut, la universitat, i les diferents ciències a part de la educació, ens hem d'anticipar als fets mitjançant la informació obtinguda amb estudis i anàlisis de les realitats, preveure i fer hipòtesis que ens ajudin a saber afrontar el que pugui venir. Com a societat hem de ser més conscients i actuar en conseqüència anant en la direcció correcte. Els autors ens expliquen que les seves propostes generen canvis a diferents nivells, jo em pregunto, com que això implica també perjudicar al Gobern, al funcionament, l'Estat, el sistema, els pressuposts, reestructuracions institucionals, etc. això no interessa, oi? I és que jo ho veig així, fa falta molta voluntat per redreçar-nos. “Por definición, en un sistema capitalista es difícil impalantar la planificación educativa y de la fuerza de trabajo”.

És molt interessant veure quines conseqüències tenen unes o altres propostes, unes o altres situacions socials, els canvis que es generen en la societat estudiantil, l'anàlisi que es fa del tema i el suc que en podríem treure. Ho apunten al principi; o ens llegim el llibre o en traiem un profit que ens ajudi a passar a l'acció. Ens fan un anàlisi de les conseqüències del moment, que potser s'equivocaven, però em sembla que algunes hipòtesis s'han complert. Així que tenint presents les propostes, que per desconeixement tampoc puc dir si s'han aplicat o no, i tenint en compte el nostre context, la realitat laboral i la nostra situació educativa, ens podem plantejar mirar enrere per aprofitar plantejaments per una millora de la societat en l'àmbit que sigui, però l'aspecte formatiu és clau per el bon funcionament del país ja que és el desenvolupament de la nova generació. Mirar al nostre voltant i cercar nous sistemes de relació entre universitat i mercat laboral, entre formació de persones capacitades i possibilitats d'ocupar a aquestes persones.

La història de la dona està encare avui en lluita per la igualtat, vull dir que encare veiem conseqüències d'actituds i sistemes discriminadors confrontats a una realitat canviant a la qual la dona s'ha anat adaptant i se seguirà adaptant per aconseguir el que es proposi. Des del moment en què es va escriure el text ha passat molt temps però encare veiem en la formació o en el mercat laboral aspectes marcats per la Història.

Des de la crisi del 1973, augmenta el número de matriculats, cada cop hi ha més estudiants, que no vol dir que tots es graduïn, però si suficients com per haver-hi sobreproducció de titulats en un moment, com diuen els autors, d'alentiment del mercat laboral. I amb aquestes previsions, s'ha augmentat també el número de professors i degut a aquests canvis estructurals, ens hem mig oblidat de la importància de preveure, analitzar i actuar en conseqüència. L'objectiu de l'educació ha de ser oferir una qualitat formativa que capaciti per a la vida personal, laboral, social, etc.

Castells, M. 2003. L'era de la informació: economia, societat i cultura.

- 6. La tecnologia de la informació i la reestructuració de la relació entre capital i treball: dualisme social o societat fragmentades?
- Conclusió. La societat xarxa.

De cop ens hem vist sorpresos per l'era de les tecnologies de la informació, ha arribat a tots els nivells i inevitablement s'han generat i s'estan generant uns canvis socials i estructurals als quals ens hem d'anar adaptant. En el primer article de Castells, s'ens exposa una nova manera d'organitzar-nos i gestionar-nos, ens parla de l'empresa xarxa. Durant aquesta transició cap a un nou model de societat però, la reestructuració en el mercat laboral pot presentar grans esquerdes, amb uns resultats alt de l'atur, unes condicions laborals més a favor del gran empresari, que té cada cop una oferta més variada de persones, amb més i menys qualificació per poder contractar, la formació ja no és garantia d'una estabilitat laboral, el difícil accés a aquestes noves tecnologies per part d'una gran part de la població, que ja no ha sigut a temps de familiaritzar-se i formar-se en aquest sentit, etc. D'aquest últim factor, Castells en fa una mínima referència, parla de que les reestructuracions en l'empresa no necessàriament impliquen una renovació del personal, sinó que es fa un reciclatge de manera que es dona la formació adequada per tal que el treballador pugui continuar formant part de l'empresa. I jo em pregunto si això realment és viable. És real que, en una empresa en la qual es decideixi canviar la mà d'obra per una maquinaria especialitzada, s'hi podrà mantenir la mateixa plantilla de treballadors i re ubicar-los tot i els múltiples canvis, els quals segurament no juguen gens a favor del treballador?
En el llibre Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del siglo XXI. de Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls, argumenten: “Pero no seamos ingenuos, la sociedad de la información, aunque contenga elementos que pueden favorecer a una mayor democracia e igualdad, no ha consegido superar la idea de desigualdad social y economica.” Les autores remarquen que el context en el qual es desenvolupen aquests canvis és un marc capitalista y que per tant, la conseqüència és una nova i major desigualtat social. Crec que Castells parla més aviat de l'estricte relació entre capital i treball i com afecten a la societat, tot i que considero que, per tal d'assolir els reptes que se'ns presenten en el transcurs d'aquest canvi, no hem d'ignorar la problemàtica dels qui viuen el canvi en primera persona, dels qui parlàvem més amunt que d'un dia per l'altre han quedat obsolets.
En aquest primer article ens posa d'exemple els Estats Units com a model de mercat laboral flexible, que tot i ser un cas extrem de desigualtat de rendes i de caiguda dels salaris reals entre les nacions industrialitzades, la seva evolució és significativa. I és que l'article es titula “La tecnologia de la informació i la reestructuració de la relació entre capital i treball: dualisme social o societat fragmentades?”Dualisme social seria si no hi hagués l'exercici de poder d'una a l'altre, divisió de classes i desigualtats tant dràstiques. La societat queda dividida i les dues parts conviuen i per tant es necessiten, però la seva diferència ve marcada per aquesta desigualtat.
En el segon article, Castells parla de la societat xarxa i dels nodes que conformen la xarxa. Diu que des del punt de vista sociològic, no hi ha una classe capitalista global sinó una xarxa de capital global. Aquesta xarxa global, si ho he entès bé, està conformada per els fluxos financers que dirigeixen les diferents xarxes. Així doncs, veiem un mapa de la societat destacant les connexions i relacions que s'en generen. Ho veig tot molt abstracte però possible. Penso que d'aquesta manera tots estem sotmesos al desenvolupament de les grans empreses a nivell mundial, estem condicionats pel moment polític, la inseguretat laboral domina i tenim molt poc marge de maniobra per fer canvis que realment tinguin repercussió.
Diu, “En les condicions de la societat xarxa, el capital es coordina globalment i el treball s'individualitza”, per tant, predomina un model de societat individualista com ja anem observant fa un temps i per altre banda unes creixents mancances en habilitats socials i en capacitats tecnològiques. Crec que és fonamental no deixar o iniciar les associacions, grups, col·lectius, clubs, entitats amb l'objectiu d'estar connectat al món i amb un mateix, no conformar-se amb el sistema imposat i el ritme frenètic al que la nostre vida quotidiana està sotmès.

Comentari de prova

- Quin creieu que ha de ser el paper de l’educació en la Societat de la Informació?

És fonamental que l'educació estigui al dia, que s'abanci als aconteixements, i per tant no es quedi endarrera. És tot un repte però molt assumible, el fet de deixar-nos inspirar per tot allò que ens sembli una mica d'aire fresc i un nou camí cap al canvi, per molt petit que sigui. Sembla que tot va molt depressa i ens veiem un gra de sorra en tota la inmensitat d'un desert, on hi ha molt a fer.

- Quines parts del programa us semblen més interessants? Perquè?

Si sempre m'he cregut lluny dels coneixements sobre economia, puc dir que em serà interessant viure totes les classes treient-ne el màxim profit intentant veure-hi una aplicació pràctica.

- Què espereu aprendre'n d’aquesta assignatura?

Realment amb les poques classes que portem fins ara, entre tots m'heu fet entrar les ganes de més i més. Pretenc sortir d'aquí feta una experta i si més no saber-me defensar de l'allau d'informació que m'arriba. Saber relacionar tot allò après amb la realitat viscuda, la que vivim i la que vindrà.