Smith, A. 2001 ( p.o. 1776) La riqueza de las naciones.
Madrid: Alianza. pp. 152-157
i
Blaug, M. 1996. “¿Dónde estamos actualmente en la economía de la educaión?”
a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel Educación.

Mark Blaug fa un recull d'idees d'altres autors les quals critiquen la teoria del Capital Humà de Becker. Aquest darrer, considera l'educació com a una inversió de la pròpia persona, l'aportació de beneficis personals i socials que representa. Com a conseqüència, aquests beneficis de capacitats i coneixements repercuteixen també en l'entorn de l'individu, d'aquí, el dilema de les empreses alhora d'invertir en la formació dels seus treballadors. Formar-los perquè beneficia l'empresa, o per córrer el risc de que marxin? Per tant, les possibles formacions que s'imparteixen a les empreses o per a treballadors d'una empresa, sovint són específiques i pròpies per a la millora del desenvolupament en el lloc de treball enfocat cap a una eficiència però exclusivament dins d'aquella empresa. I d'aquesta manera, els treballadors mantenen dins l'empresa l'aplicació dels coneixements adquirits. Així doncs, segons Blaug, hi ha alguns aspectes importants que influeixen en el desenvolupament i dinàmiques del sistema laboral.

Ens parla de la hipòtesi de la selecció, parlem però de dos moments; per una banda la selecció implícita del sistema escolar i per altre banda, la selecció del mercat laboral, tots dos però determinen el camí a seguir influenciats per la classe social i l'entorn. També fa referència a la segmentació de mercats laborals, els quals divideixen la societat. Aquesta segmentació es reprodueix també a les escoles, tant en els aprenentatges de continguts, com en els d'actitud. Així que en la societat en general ens limitem a reproduir simplement els models i valors socials que es donen en aquell el moment històric, no s'ha adaptat o reformulat l'escola des de la visió d'anàlisi de les necessitats socials i per tant, adaptant l'escola a les demandes del moment i les noves situacions, partint d'unes experiències i uns coneixements. L'educació bàsica forma les classes baixes de la societat i l'ensenyament superior forma la classe alta, educació acadèmica i educació professional. L'escola té un paper socialitzador que ha de trencar estereotips, esquemes, models, ha de ser innovadora, que ofereixi possibilitats, que motivi i desperti el dessig d'aprendre.

En el llibre que estic llegint “Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del s. XXI.” Les autores citen a Giroux (1992) que elabora l'anomenada pedagogía radical barrejant crítica i possibilitat. Afirma que no només l'escola és el reflex de la societat dominant, ni d'una ideología neutre sinó que té la qualitat de respondre a la societat, invertint en els estudiants per a que es generin canvis que beneficiïn el futur de la democràcia, diu Giroux, i dels propis estudiants. Considerant la influència cultural que deriva del fet educatiu, amb les aportacions fetes per Blaug en el seu article, Christopher Jenks citat al llibre de “Dialogar y transformar”, i un seguit d'autors, d'estudis i anàlisi que evidencien l'actual situació escolar i reclamen un canvi escolar el qual repercutirà en la societat a diferents nivells.

Les autores del llibre “Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del s. XXI.”ens parlen de com afecta l'escola en la societat, alhora que des d'una visió de la pedagogía crítica analitzen l'escola i el fracàs, la societat, les desigualtats, la diversitat, etc. Aquests mateixos factors els veiem en l'article de Blaug; la influència de l'educació per a un futur laboral, la necessitat alhora que condicionament del fet social com a motor de canvi, la segmentació escolar i laboral, són paral·lelismes que ens fan latents les mancances actuals tant del sistema escolar com del món laboral, com de la societat.