Miguel, A. I Martín Moreno, J. 1979. Universidad fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo.

Els autors situats en el seu context concret i amb uns estudis i investigacions fetes ens aporten dates, dades, hipòtesis i fent referència a la història de l'ensenyament superior ens assenyalen la importància d'analitzar i incidir en el mercat laboral alhora que ho fem també d'alguna manera en la “producció” de titulats superiors, amb la finalitat de regular l'oferta i demanda. Així a bones i primeres sona molt bé, però hem de tenir en compte alguns aspectes.

En primer lloc com ja s'ha dit al text, “las acciones aquí propuestas deben ser tomadas con toda la urgencia y anticipación que exige esa lentitud del cambio educativo.” Situats al 79, fan una mirada al passat i una mirada al present i futur. Aquesta és l'actitud que ha de tenir l'escola, l'institut, la universitat, i les diferents ciències a part de la educació, ens hem d'anticipar als fets mitjançant la informació obtinguda amb estudis i anàlisis de les realitats, preveure i fer hipòtesis que ens ajudin a saber afrontar el que pugui venir. Com a societat hem de ser més conscients i actuar en conseqüència anant en la direcció correcte. Els autors ens expliquen que les seves propostes generen canvis a diferents nivells, jo em pregunto, com que això implica també perjudicar al Gobern, al funcionament, l'Estat, el sistema, els pressuposts, reestructuracions institucionals, etc. això no interessa, oi? I és que jo ho veig així, fa falta molta voluntat per redreçar-nos. “Por definición, en un sistema capitalista es difícil impalantar la planificación educativa y de la fuerza de trabajo”.

És molt interessant veure quines conseqüències tenen unes o altres propostes, unes o altres situacions socials, els canvis que es generen en la societat estudiantil, l'anàlisi que es fa del tema i el suc que en podríem treure. Ho apunten al principi; o ens llegim el llibre o en traiem un profit que ens ajudi a passar a l'acció. Ens fan un anàlisi de les conseqüències del moment, que potser s'equivocaven, però em sembla que algunes hipòtesis s'han complert. Així que tenint presents les propostes, que per desconeixement tampoc puc dir si s'han aplicat o no, i tenint en compte el nostre context, la realitat laboral i la nostra situació educativa, ens podem plantejar mirar enrere per aprofitar plantejaments per una millora de la societat en l'àmbit que sigui, però l'aspecte formatiu és clau per el bon funcionament del país ja que és el desenvolupament de la nova generació. Mirar al nostre voltant i cercar nous sistemes de relació entre universitat i mercat laboral, entre formació de persones capacitades i possibilitats d'ocupar a aquestes persones.

La història de la dona està encare avui en lluita per la igualtat, vull dir que encare veiem conseqüències d'actituds i sistemes discriminadors confrontats a una realitat canviant a la qual la dona s'ha anat adaptant i se seguirà adaptant per aconseguir el que es proposi. Des del moment en què es va escriure el text ha passat molt temps però encare veiem en la formació o en el mercat laboral aspectes marcats per la Història.

Des de la crisi del 1973, augmenta el número de matriculats, cada cop hi ha més estudiants, que no vol dir que tots es graduïn, però si suficients com per haver-hi sobreproducció de titulats en un moment, com diuen els autors, d'alentiment del mercat laboral. I amb aquestes previsions, s'ha augmentat també el número de professors i degut a aquests canvis estructurals, ens hem mig oblidat de la importància de preveure, analitzar i actuar en conseqüència. L'objectiu de l'educació ha de ser oferir una qualitat formativa que capaciti per a la vida personal, laboral, social, etc.