Levin, H. I Kelley, C. 1996. “¿Basta sólo con educaión?”
a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 183-208.

Navarro, V. 2006 “La mal anomenada reforma del “xec escolar” a Suècia”.”
Barcelona: Fundació Rafael Campalans Número III

Levin i Kelly analitzen l'impacte de l'educació en la productivitat empresarial. Ens posen com a exemples dues importants fàbriques de cotxes; Toyota i General Motors. En aquest capítol descriuen detalladament la importància dels factors complementaris, tal i com ells ho anomenen. Exposen que no podem entendre l'educació com a únic factor que influencia en la productivitat d'una empresa, i ens apunten com a factors importants, la necessitat d'una nova inversió, de nous mètodes d'organització laboral (treball en equip i mètodes participatius perquè utilitzin el seu criteri) i nous mètodes de gestió per a una major participació dels treballadors. Ens posen tres exemples on es pot apreciar clarament la influència d'aquestes condicions i factors complementaris que determinen els beneficis de l'educació; les prestacions socials, el nivell acadèmic i ingressos i la educació i participació política.
En els primers exemples s'exposa el treball en equip com a mètode eficaç per a una millor productivitat, a l'àmbit de l'educació terciària, també es fa referència a la major participació dels treballadors en el procés de producció, cada vegada més és pretés treballar en aquesta línia a Catalunya, treballs en gran i petit grup, metodologies cada cop més presents en les aules universitàries que demanen la implicació dels alumnes i fent-los més crítics, conscients i actius. La veritat és que la implicació dels alumnes en el procés d'aprenentatge augmenta l'esperança d'èxit. Hem d'entendre però, que no és l'únic factor que gener o facilita l'aprenentatge, l'èxit educatiu, de producció i qualsevol fet, està condicionat per a diversos factors, entre ells, el context, el moment històric, els implicats, etc.
El segon article ens contextualitza al sistema educatiu suec on en els darrers anys s'han implantat un seguit de reformes que amb la seva persistència ha generat alguns aspectes positius, lo qual a portat a Catalunya (concretament al govern convergent) a defensar i aplicar algunes mesures copiades sense ser adaptades. Això es tradueix a un efecte contrari al que es buscava. A Suècia, el sistema educatiu es caracteritza per la qualitat i la manca de variabilitat entre escoles. En aquest país, el 7% dels alumnes van a escoles privades i a Catalunya el 38%. Una altre diferència importantíssima i la qual indiscutiblement afecta en els resultats acadèmics dels alumnes, segons el meu parer, és l'estructura del sistema educatiu. Amb la promoció de la igualtat d'oportunitats, es disposa d'un gran ventall d'escoles d'infància que atenen infants d'entre 1 i 7 anys, a partir d'aquí s'inicia l'etapa escolar obligatòria que dura 9 anys, seguidament 3 anys de secundària que finalitza als dinou anys i finalment la terciària: universitat o formació professional. Potser o segurament és un canvi i reforma de l'estructura del sistema educatiu català el que ens cal. Però tornant al tema, el problema ha sigut creure per part del govern de convergència que a Catalunya es produirien els mateixos beneficis en aplicar la mesura del “xec escolar” per exemple. Amb aquest exemple que ens exposa Vicenç Navarro, podem entreveure doncs, una relació amb el capítol de Levin i Kelley al defensar la importància dels factors condicionants o complementaris, tal i com ells ho anomenen. Podem argumentar que el govern de convergència no ha tingut en compte factors determinants que indiquen aquesta mala aplicació. En el moment de prendre les mesures, si es tenen en compte aquests factors, es generen oportunitats d'èxit, a diferència del fet d'ignorar-ne la seva importància, que porta com a resultat uns mals anàlisis, resultats poc ajustats a la realitat, descontextualitzats, es treu valor al conjunt global que incideix com a causant. És a dir, no podem pensar que una proposta, una reforma, una mesura que ha funcionat a Suècia, la podem traslladar a Catalunya esperant-ne el mateix benefici. En aquest cas, com ja hem anomenat anteriorment, detectem alguns aspectes que han intervingut en l'èxit a part de l'aplicació a Suècia i altres aspectes com ara la variabilitat del nivell educatiu major a Catalunya, que s'ha accentuat provocant més fracàs.