Desarrollo y libertad

Sen, A. 2000.
Desarrollo y libertad.
Barcelona: Editorial Planeta. pp.338-356

Per començar explicarem que Sen és un economista i professor universitari àmpliament reconegut pel seu treball en temes com la fam, teories del desenvolupament humà, l’economia i els mecanismes que tenen relació amb la pobresa. I va rebre el Premi Nobel d'Economia l’any 1998 pel seu treball en el camp de l’economia del benestar.
L’autor ens acosta als arguments que defensen l’educació com a estímul del desenvolupament, argumenta la importància de la llibertat per tal d’assumir responsabilitats, exposa la interdependència entre responsabilitat i llibertat entesa com a imprescindibles una de l’altre. Ens parla de les llibertats fonamentals influïdes i condicionades per l’entorn i els contextos, així doncs, les llibertats individuals es generen d’un mateix, de la societat, però també de l’Estat i altres institucions. Diu que els individus no es poden concebre com a pacients en els quals el procés de desenvolupament social dispensa prestacions, són agents actius però limitats. Fa referència també a la eficiència i equitat al parlar de justícia, llibertat i responsabilitat. Argumenta que poden esdevenir conflictes entre, el reduir desigualtats de les llibertats i al augmentar la llibertat independentment de les desigualtats. Amb això, entenc que alhora de tractar les llibertats i responsabilitats, s’ha de mirar amb cura l’efecte que produeix en la societat, sempre avaluar i analitzar els canvis que es produeixen. Sobre la justícia social, en quan a llibertats i responsabilitats, crec que s’inclouen tants components com diversitats hi ha. No hi ha un consens alhora de determinar una tendència social justa, podem desenvolupar algunes polítiques ajustades a les necessitats i demandes, però degut a la gran diversitat i varietat de població i situacions dins d’un mateix país, costa que realment puguem parlar de justícia, tot és molt relatiu, però és que això també és aplicable a altres factors de la vida, tot és sempre ambigu, subjectiu, condicionat, infidel, res seria autènticament aplicable i considerable per a tots igual, així és la societat, plural. Sen, apunta que per a la formació i utilització de valors socials, són imprescindibles els drets humans bàsics i llibertats polítiques. M’agrada l’aportació de Karl Marx: “sustituir el dominio de las circunstancias y de la suerte sobre los individuos por el dominio de los individuos sobre la suerte y las circunstancia.” Aquí s’apunta a la importància de la llibertat, diferents autors defensen la llibertat d’elecció, de pensament, d’expressió, etc. I és que la llibertat va molt lligada amb la responsabilitat d’actuar i decidir, l’autonomia per..., etc.
Sen en el text, analitza i defensa un determinat enfoc sobre el desenvolupament, vist com un procés d’expansió de les llibertats fonamentals . En Dialogar y transformar Les autores del llibre, defensen l’educació com a instrument necessari per a un anàlisi crític de la societat global i de la informació, apunten a una educació amb finalitat transformadora de persones i de la societat en general. Crec que hi ha certa similitud entre les autores del llibre i Amartya Sen, tots destaquen la importància de l’educació com a mitjà de desenvolupament individual i social alhora que critiquen les mesures i polítiques que augmenten desigualtats degut a la manca d’anàlisi i avaluació social i de l’actualitat. És a dir, que l’educació s’ha de considerar l’element clau per al desenvolupament de les possibilitats de llibertat dels individus per a arribar a una conscienciació social del moment que vivim i com afrontar-lo. Com diu Sen; “El desarrollo es, de hecho, un compromiso trascendental con las possibilidades de la libertad.”

Levin, H. I Kelley, C. 1996. “¿Basta sólo con educaión?”
a Oroval, E. Economía de la educación. Barcelona: Ariel. pp. 183-208.

Navarro, V. 2006 “La mal anomenada reforma del “xec escolar” a Suècia”.”
Barcelona: Fundació Rafael Campalans Número III

Levin i Kelly analitzen l'impacte de l'educació en la productivitat empresarial. Ens posen com a exemples dues importants fàbriques de cotxes; Toyota i General Motors. En aquest capítol descriuen detalladament la importància dels factors complementaris, tal i com ells ho anomenen. Exposen que no podem entendre l'educació com a únic factor que influencia en la productivitat d'una empresa, i ens apunten com a factors importants, la necessitat d'una nova inversió, de nous mètodes d'organització laboral (treball en equip i mètodes participatius perquè utilitzin el seu criteri) i nous mètodes de gestió per a una major participació dels treballadors. Ens posen tres exemples on es pot apreciar clarament la influència d'aquestes condicions i factors complementaris que determinen els beneficis de l'educació; les prestacions socials, el nivell acadèmic i ingressos i la educació i participació política.
En els primers exemples s'exposa el treball en equip com a mètode eficaç per a una millor productivitat, a l'àmbit de l'educació terciària, també es fa referència a la major participació dels treballadors en el procés de producció, cada vegada més és pretés treballar en aquesta línia a Catalunya, treballs en gran i petit grup, metodologies cada cop més presents en les aules universitàries que demanen la implicació dels alumnes i fent-los més crítics, conscients i actius. La veritat és que la implicació dels alumnes en el procés d'aprenentatge augmenta l'esperança d'èxit. Hem d'entendre però, que no és l'únic factor que gener o facilita l'aprenentatge, l'èxit educatiu, de producció i qualsevol fet, està condicionat per a diversos factors, entre ells, el context, el moment històric, els implicats, etc.
El segon article ens contextualitza al sistema educatiu suec on en els darrers anys s'han implantat un seguit de reformes que amb la seva persistència ha generat alguns aspectes positius, lo qual a portat a Catalunya (concretament al govern convergent) a defensar i aplicar algunes mesures copiades sense ser adaptades. Això es tradueix a un efecte contrari al que es buscava. A Suècia, el sistema educatiu es caracteritza per la qualitat i la manca de variabilitat entre escoles. En aquest país, el 7% dels alumnes van a escoles privades i a Catalunya el 38%. Una altre diferència importantíssima i la qual indiscutiblement afecta en els resultats acadèmics dels alumnes, segons el meu parer, és l'estructura del sistema educatiu. Amb la promoció de la igualtat d'oportunitats, es disposa d'un gran ventall d'escoles d'infància que atenen infants d'entre 1 i 7 anys, a partir d'aquí s'inicia l'etapa escolar obligatòria que dura 9 anys, seguidament 3 anys de secundària que finalitza als dinou anys i finalment la terciària: universitat o formació professional. Potser o segurament és un canvi i reforma de l'estructura del sistema educatiu català el que ens cal. Però tornant al tema, el problema ha sigut creure per part del govern de convergència que a Catalunya es produirien els mateixos beneficis en aplicar la mesura del “xec escolar” per exemple. Amb aquest exemple que ens exposa Vicenç Navarro, podem entreveure doncs, una relació amb el capítol de Levin i Kelley al defensar la importància dels factors condicionants o complementaris, tal i com ells ho anomenen. Podem argumentar que el govern de convergència no ha tingut en compte factors determinants que indiquen aquesta mala aplicació. En el moment de prendre les mesures, si es tenen en compte aquests factors, es generen oportunitats d'èxit, a diferència del fet d'ignorar-ne la seva importància, que porta com a resultat uns mals anàlisis, resultats poc ajustats a la realitat, descontextualitzats, es treu valor al conjunt global que incideix com a causant. És a dir, no podem pensar que una proposta, una reforma, una mesura que ha funcionat a Suècia, la podem traslladar a Catalunya esperant-ne el mateix benefici. En aquest cas, com ja hem anomenat anteriorment, detectem alguns aspectes que han intervingut en l'èxit a part de l'aplicació a Suècia i altres aspectes com ara la variabilitat del nivell educatiu major a Catalunya, que s'ha accentuat provocant més fracàs.