Castells, M. 2003. L'era de la informació: economia, societat i cultura.

- 6. La tecnologia de la informació i la reestructuració de la relació entre capital i treball: dualisme social o societat fragmentades?
- Conclusió. La societat xarxa.

De cop ens hem vist sorpresos per l'era de les tecnologies de la informació, ha arribat a tots els nivells i inevitablement s'han generat i s'estan generant uns canvis socials i estructurals als quals ens hem d'anar adaptant. En el primer article de Castells, s'ens exposa una nova manera d'organitzar-nos i gestionar-nos, ens parla de l'empresa xarxa. Durant aquesta transició cap a un nou model de societat però, la reestructuració en el mercat laboral pot presentar grans esquerdes, amb uns resultats alt de l'atur, unes condicions laborals més a favor del gran empresari, que té cada cop una oferta més variada de persones, amb més i menys qualificació per poder contractar, la formació ja no és garantia d'una estabilitat laboral, el difícil accés a aquestes noves tecnologies per part d'una gran part de la població, que ja no ha sigut a temps de familiaritzar-se i formar-se en aquest sentit, etc. D'aquest últim factor, Castells en fa una mínima referència, parla de que les reestructuracions en l'empresa no necessàriament impliquen una renovació del personal, sinó que es fa un reciclatge de manera que es dona la formació adequada per tal que el treballador pugui continuar formant part de l'empresa. I jo em pregunto si això realment és viable. És real que, en una empresa en la qual es decideixi canviar la mà d'obra per una maquinaria especialitzada, s'hi podrà mantenir la mateixa plantilla de treballadors i re ubicar-los tot i els múltiples canvis, els quals segurament no juguen gens a favor del treballador?
En el llibre Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del siglo XXI. de Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls, argumenten: “Pero no seamos ingenuos, la sociedad de la información, aunque contenga elementos que pueden favorecer a una mayor democracia e igualdad, no ha consegido superar la idea de desigualdad social y economica.” Les autores remarquen que el context en el qual es desenvolupen aquests canvis és un marc capitalista y que per tant, la conseqüència és una nova i major desigualtat social. Crec que Castells parla més aviat de l'estricte relació entre capital i treball i com afecten a la societat, tot i que considero que, per tal d'assolir els reptes que se'ns presenten en el transcurs d'aquest canvi, no hem d'ignorar la problemàtica dels qui viuen el canvi en primera persona, dels qui parlàvem més amunt que d'un dia per l'altre han quedat obsolets.
En aquest primer article ens posa d'exemple els Estats Units com a model de mercat laboral flexible, que tot i ser un cas extrem de desigualtat de rendes i de caiguda dels salaris reals entre les nacions industrialitzades, la seva evolució és significativa. I és que l'article es titula “La tecnologia de la informació i la reestructuració de la relació entre capital i treball: dualisme social o societat fragmentades?”Dualisme social seria si no hi hagués l'exercici de poder d'una a l'altre, divisió de classes i desigualtats tant dràstiques. La societat queda dividida i les dues parts conviuen i per tant es necessiten, però la seva diferència ve marcada per aquesta desigualtat.
En el segon article, Castells parla de la societat xarxa i dels nodes que conformen la xarxa. Diu que des del punt de vista sociològic, no hi ha una classe capitalista global sinó una xarxa de capital global. Aquesta xarxa global, si ho he entès bé, està conformada per els fluxos financers que dirigeixen les diferents xarxes. Així doncs, veiem un mapa de la societat destacant les connexions i relacions que s'en generen. Ho veig tot molt abstracte però possible. Penso que d'aquesta manera tots estem sotmesos al desenvolupament de les grans empreses a nivell mundial, estem condicionats pel moment polític, la inseguretat laboral domina i tenim molt poc marge de maniobra per fer canvis que realment tinguin repercussió.
Diu, “En les condicions de la societat xarxa, el capital es coordina globalment i el treball s'individualitza”, per tant, predomina un model de societat individualista com ja anem observant fa un temps i per altre banda unes creixents mancances en habilitats socials i en capacitats tecnològiques. Crec que és fonamental no deixar o iniciar les associacions, grups, col·lectius, clubs, entitats amb l'objectiu d'estar connectat al món i amb un mateix, no conformar-se amb el sistema imposat i el ritme frenètic al que la nostre vida quotidiana està sotmès.