Miguel, A. I Martín Moreno, J. 1979. Universidad fábrica de parados: Informe sociológico sobre las necesidades de Graduados universitarios en España y sus perspectivas de empleo.
Els autors situats en el seu context concret i amb uns estudis i investigacions fetes ens aporten dates, dades, hipòtesis i fent referència a la història de l'ensenyament superior ens assenyalen la importància d'analitzar i incidir en el mercat laboral alhora que ho fem també d'alguna manera en la “producció” de titulats superiors, amb la finalitat de regular l'oferta i demanda. Així a bones i primeres sona molt bé, però hem de tenir en compte alguns aspectes.
En primer lloc com ja s'ha dit al text, “las acciones aquí propuestas deben ser tomadas con toda la urgencia y anticipación que exige esa lentitud del cambio educativo.” Situats al 79, fan una mirada al passat i una mirada al present i futur. Aquesta és l'actitud que ha de tenir l'escola, l'institut, la universitat, i les diferents ciències a part de la educació, ens hem d'anticipar als fets mitjançant la informació obtinguda amb estudis i anàlisis de les realitats, preveure i fer hipòtesis que ens ajudin a saber afrontar el que pugui venir. Com a societat hem de ser més conscients i actuar en conseqüència anant en la direcció correcte. Els autors ens expliquen que les seves propostes generen canvis a diferents nivells, jo em pregunto, com que això implica també perjudicar al Gobern, al funcionament, l'Estat, el sistema, els pressuposts, reestructuracions institucionals, etc. això no interessa, oi? I és que jo ho veig així, fa falta molta voluntat per redreçar-nos. “Por definición, en un sistema capitalista es difícil impalantar la planificación educativa y de la fuerza de trabajo”.
És molt interessant veure quines conseqüències tenen unes o altres propostes, unes o altres situacions socials, els canvis que es generen en la societat estudiantil, l'anàlisi que es fa del tema i el suc que en podríem treure. Ho apunten al principi; o ens llegim el llibre o en traiem un profit que ens ajudi a passar a l'acció. Ens fan un anàlisi de les conseqüències del moment, que potser s'equivocaven, però em sembla que algunes hipòtesis s'han complert. Així que tenint presents les propostes, que per desconeixement tampoc puc dir si s'han aplicat o no, i tenint en compte el nostre context, la realitat laboral i la nostra situació educativa, ens podem plantejar mirar enrere per aprofitar plantejaments per una millora de la societat en l'àmbit que sigui, però l'aspecte formatiu és clau per el bon funcionament del país ja que és el desenvolupament de la nova generació. Mirar al nostre voltant i cercar nous sistemes de relació entre universitat i mercat laboral, entre formació de persones capacitades i possibilitats d'ocupar a aquestes persones.
La història de la dona està encare avui en lluita per la igualtat, vull dir que encare veiem conseqüències d'actituds i sistemes discriminadors confrontats a una realitat canviant a la qual la dona s'ha anat adaptant i se seguirà adaptant per aconseguir el que es proposi. Des del moment en què es va escriure el text ha passat molt temps però encare veiem en la formació o en el mercat laboral aspectes marcats per la Història.
Des de la crisi del 1973, augmenta el número de matriculats, cada cop hi ha més estudiants, que no vol dir que tots es graduïn, però si suficients com per haver-hi sobreproducció de titulats en un moment, com diuen els autors, d'alentiment del mercat laboral. I amb aquestes previsions, s'ha augmentat també el número de professors i degut a aquests canvis estructurals, ens hem mig oblidat de la importància de preveure, analitzar i actuar en conseqüència. L'objectiu de l'educació ha de ser oferir una qualitat formativa que capaciti per a la vida personal, laboral, social, etc.
martes, 27 de octubre de 2009
martes, 13 de octubre de 2009
Castells, M. 2003. L'era de la informació: economia, societat i cultura.
- 6. La tecnologia de la informació i la reestructuració de la relació entre capital i treball: dualisme social o societat fragmentades?
- Conclusió. La societat xarxa.
De cop ens hem vist sorpresos per l'era de les tecnologies de la informació, ha arribat a tots els nivells i inevitablement s'han generat i s'estan generant uns canvis socials i estructurals als quals ens hem d'anar adaptant. En el primer article de Castells, s'ens exposa una nova manera d'organitzar-nos i gestionar-nos, ens parla de l'empresa xarxa. Durant aquesta transició cap a un nou model de societat però, la reestructuració en el mercat laboral pot presentar grans esquerdes, amb uns resultats alt de l'atur, unes condicions laborals més a favor del gran empresari, que té cada cop una oferta més variada de persones, amb més i menys qualificació per poder contractar, la formació ja no és garantia d'una estabilitat laboral, el difícil accés a aquestes noves tecnologies per part d'una gran part de la població, que ja no ha sigut a temps de familiaritzar-se i formar-se en aquest sentit, etc. D'aquest últim factor, Castells en fa una mínima referència, parla de que les reestructuracions en l'empresa no necessàriament impliquen una renovació del personal, sinó que es fa un reciclatge de manera que es dona la formació adequada per tal que el treballador pugui continuar formant part de l'empresa. I jo em pregunto si això realment és viable. És real que, en una empresa en la qual es decideixi canviar la mà d'obra per una maquinaria especialitzada, s'hi podrà mantenir la mateixa plantilla de treballadors i re ubicar-los tot i els múltiples canvis, els quals segurament no juguen gens a favor del treballador?
En el llibre Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del siglo XXI. de Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls, argumenten: “Pero no seamos ingenuos, la sociedad de la información, aunque contenga elementos que pueden favorecer a una mayor democracia e igualdad, no ha consegido superar la idea de desigualdad social y economica.” Les autores remarquen que el context en el qual es desenvolupen aquests canvis és un marc capitalista y que per tant, la conseqüència és una nova i major desigualtat social. Crec que Castells parla més aviat de l'estricte relació entre capital i treball i com afecten a la societat, tot i que considero que, per tal d'assolir els reptes que se'ns presenten en el transcurs d'aquest canvi, no hem d'ignorar la problemàtica dels qui viuen el canvi en primera persona, dels qui parlàvem més amunt que d'un dia per l'altre han quedat obsolets.
En aquest primer article ens posa d'exemple els Estats Units com a model de mercat laboral flexible, que tot i ser un cas extrem de desigualtat de rendes i de caiguda dels salaris reals entre les nacions industrialitzades, la seva evolució és significativa. I és que l'article es titula “La tecnologia de la informació i la reestructuració de la relació entre capital i treball: dualisme social o societat fragmentades?”Dualisme social seria si no hi hagués l'exercici de poder d'una a l'altre, divisió de classes i desigualtats tant dràstiques. La societat queda dividida i les dues parts conviuen i per tant es necessiten, però la seva diferència ve marcada per aquesta desigualtat.
En el segon article, Castells parla de la societat xarxa i dels nodes que conformen la xarxa. Diu que des del punt de vista sociològic, no hi ha una classe capitalista global sinó una xarxa de capital global. Aquesta xarxa global, si ho he entès bé, està conformada per els fluxos financers que dirigeixen les diferents xarxes. Així doncs, veiem un mapa de la societat destacant les connexions i relacions que s'en generen. Ho veig tot molt abstracte però possible. Penso que d'aquesta manera tots estem sotmesos al desenvolupament de les grans empreses a nivell mundial, estem condicionats pel moment polític, la inseguretat laboral domina i tenim molt poc marge de maniobra per fer canvis que realment tinguin repercussió.
Diu, “En les condicions de la societat xarxa, el capital es coordina globalment i el treball s'individualitza”, per tant, predomina un model de societat individualista com ja anem observant fa un temps i per altre banda unes creixents mancances en habilitats socials i en capacitats tecnològiques. Crec que és fonamental no deixar o iniciar les associacions, grups, col·lectius, clubs, entitats amb l'objectiu d'estar connectat al món i amb un mateix, no conformar-se amb el sistema imposat i el ritme frenètic al que la nostre vida quotidiana està sotmès.
- Conclusió. La societat xarxa.
De cop ens hem vist sorpresos per l'era de les tecnologies de la informació, ha arribat a tots els nivells i inevitablement s'han generat i s'estan generant uns canvis socials i estructurals als quals ens hem d'anar adaptant. En el primer article de Castells, s'ens exposa una nova manera d'organitzar-nos i gestionar-nos, ens parla de l'empresa xarxa. Durant aquesta transició cap a un nou model de societat però, la reestructuració en el mercat laboral pot presentar grans esquerdes, amb uns resultats alt de l'atur, unes condicions laborals més a favor del gran empresari, que té cada cop una oferta més variada de persones, amb més i menys qualificació per poder contractar, la formació ja no és garantia d'una estabilitat laboral, el difícil accés a aquestes noves tecnologies per part d'una gran part de la població, que ja no ha sigut a temps de familiaritzar-se i formar-se en aquest sentit, etc. D'aquest últim factor, Castells en fa una mínima referència, parla de que les reestructuracions en l'empresa no necessàriament impliquen una renovació del personal, sinó que es fa un reciclatge de manera que es dona la formació adequada per tal que el treballador pugui continuar formant part de l'empresa. I jo em pregunto si això realment és viable. És real que, en una empresa en la qual es decideixi canviar la mà d'obra per una maquinaria especialitzada, s'hi podrà mantenir la mateixa plantilla de treballadors i re ubicar-los tot i els múltiples canvis, els quals segurament no juguen gens a favor del treballador?
En el llibre Dialogar y transformar; Pedagogía crítica del siglo XXI. de Adriana Aubert, Elena Duque, Montserrat Fisas i Rosa Valls, argumenten: “Pero no seamos ingenuos, la sociedad de la información, aunque contenga elementos que pueden favorecer a una mayor democracia e igualdad, no ha consegido superar la idea de desigualdad social y economica.” Les autores remarquen que el context en el qual es desenvolupen aquests canvis és un marc capitalista y que per tant, la conseqüència és una nova i major desigualtat social. Crec que Castells parla més aviat de l'estricte relació entre capital i treball i com afecten a la societat, tot i que considero que, per tal d'assolir els reptes que se'ns presenten en el transcurs d'aquest canvi, no hem d'ignorar la problemàtica dels qui viuen el canvi en primera persona, dels qui parlàvem més amunt que d'un dia per l'altre han quedat obsolets.
En aquest primer article ens posa d'exemple els Estats Units com a model de mercat laboral flexible, que tot i ser un cas extrem de desigualtat de rendes i de caiguda dels salaris reals entre les nacions industrialitzades, la seva evolució és significativa. I és que l'article es titula “La tecnologia de la informació i la reestructuració de la relació entre capital i treball: dualisme social o societat fragmentades?”Dualisme social seria si no hi hagués l'exercici de poder d'una a l'altre, divisió de classes i desigualtats tant dràstiques. La societat queda dividida i les dues parts conviuen i per tant es necessiten, però la seva diferència ve marcada per aquesta desigualtat.
En el segon article, Castells parla de la societat xarxa i dels nodes que conformen la xarxa. Diu que des del punt de vista sociològic, no hi ha una classe capitalista global sinó una xarxa de capital global. Aquesta xarxa global, si ho he entès bé, està conformada per els fluxos financers que dirigeixen les diferents xarxes. Així doncs, veiem un mapa de la societat destacant les connexions i relacions que s'en generen. Ho veig tot molt abstracte però possible. Penso que d'aquesta manera tots estem sotmesos al desenvolupament de les grans empreses a nivell mundial, estem condicionats pel moment polític, la inseguretat laboral domina i tenim molt poc marge de maniobra per fer canvis que realment tinguin repercussió.
Diu, “En les condicions de la societat xarxa, el capital es coordina globalment i el treball s'individualitza”, per tant, predomina un model de societat individualista com ja anem observant fa un temps i per altre banda unes creixents mancances en habilitats socials i en capacitats tecnològiques. Crec que és fonamental no deixar o iniciar les associacions, grups, col·lectius, clubs, entitats amb l'objectiu d'estar connectat al món i amb un mateix, no conformar-se amb el sistema imposat i el ritme frenètic al que la nostre vida quotidiana està sotmès.
viernes, 2 de octubre de 2009
Comentari de prova
- Quin creieu que ha de ser el paper de l’educació en la Societat de la Informació?
És fonamental que l'educació estigui al dia, que s'abanci als aconteixements, i per tant no es quedi endarrera. És tot un repte però molt assumible, el fet de deixar-nos inspirar per tot allò que ens sembli una mica d'aire fresc i un nou camí cap al canvi, per molt petit que sigui. Sembla que tot va molt depressa i ens veiem un gra de sorra en tota la inmensitat d'un desert, on hi ha molt a fer.
- Quines parts del programa us semblen més interessants? Perquè?
Si sempre m'he cregut lluny dels coneixements sobre economia, puc dir que em serà interessant viure totes les classes treient-ne el màxim profit intentant veure-hi una aplicació pràctica.
- Què espereu aprendre'n d’aquesta assignatura?
Realment amb les poques classes que portem fins ara, entre tots m'heu fet entrar les ganes de més i més. Pretenc sortir d'aquí feta una experta i si més no saber-me defensar de l'allau d'informació que m'arriba. Saber relacionar tot allò après amb la realitat viscuda, la que vivim i la que vindrà.
És fonamental que l'educació estigui al dia, que s'abanci als aconteixements, i per tant no es quedi endarrera. És tot un repte però molt assumible, el fet de deixar-nos inspirar per tot allò que ens sembli una mica d'aire fresc i un nou camí cap al canvi, per molt petit que sigui. Sembla que tot va molt depressa i ens veiem un gra de sorra en tota la inmensitat d'un desert, on hi ha molt a fer.
- Quines parts del programa us semblen més interessants? Perquè?
Si sempre m'he cregut lluny dels coneixements sobre economia, puc dir que em serà interessant viure totes les classes treient-ne el màxim profit intentant veure-hi una aplicació pràctica.
- Què espereu aprendre'n d’aquesta assignatura?
Realment amb les poques classes que portem fins ara, entre tots m'heu fet entrar les ganes de més i més. Pretenc sortir d'aquí feta una experta i si més no saber-me defensar de l'allau d'informació que m'arriba. Saber relacionar tot allò après amb la realitat viscuda, la que vivim i la que vindrà.
Suscribirse a:
Comentarios (Atom)
